Tots Sants

Demà és festa. Però no perquè es celebre Halloween, que això és cosa dels Estats Units d'Amèrica, no de per ací.

A les nostres terres es celebra Tots Sants i es recorden les persones que han faltat, però amb afecte, sense por. És una festa i així a Cocentaina hi ha fira, a Crevillent portaven la Boleta del Queixal als mestres i a Navarrés els xiquets i xiquetes demanen per les cases "La hora del Quijal".

De totes maneres, si vols passar por, llig Bàrbara, Harry, El xiquet de la gavardina... dins "Històries de por"

Més Auques 2011

Alguns alumnes de 1r m'han suggerit que posara també les seues auques al bloc. Ací les teniu:

Més auques 2011

Raquel

Ja has començat a llegir aquest llibre. Isabel-Clara Simó, la seua autora, ha dit que:

"És fruit de molts anys de professora, tot i que no en sóc massa conscient (les idees i els arguments són el procés d'alguna misteriosa ebullició interior). Pel que fa als personatges, ho diré d'una manera molt brutal però descriptiva: vaig passar el minipimer per totes les meves alumnes i en va sortir Raquel... Volia dibuixar una noia valenta que, sense suport exterior, sabés sortir-se'n."

Raquel, a les primeres línies explica que és la tercera vegada que intenta escriure un diari... Per què ara és diferent?
Raquel es proposa també altres coses... quines?
I tu, què et proposes per aquest curs?

Per què és un relat fantàstic?

Llig el següent relat i raona, als comentaris, per què és del subgènere fantàstic.

El gamusí de Cèlia i Paloma

 Era un dia com tots. Cèlia estava en classe de dibuix esperant la seva amiga Paloma, que era d'un altre poble.
-Hola Cèlia –va dir Paloma quan va arribar.
-Hola Paloma –va contestar Cèlia –hem de fer un dibuix lliure, però jo no sé què dibuixar.
-Per què no li ho preguntes a Imma?
-Tens raó. Imma! Què puc dibuixar?
-Jo no ho sé, Cèlia. Com si vols dibuixar un gamusí.
-Un gamu…què?
-Gamusí, un ser mitològic que probablement no existeix.
-I quin aspecte té?
-Ningú ho sap. És diferent per a cada persona.
-Val, gràcies. Puc anar a per la cartulina a la taquilla?
-Clar que sí.
-I jo? –va dir Paloma.
-També, però apresa.
Celia i Paloma caminaven per l´institut.
-Li he preguntat a la mestra què puc dibuixar i m´ha dit que un gamusí.
-Un gamusí? Açò no existeix, veritat?
-Home no crec. Pero m´agradaria saber-ho –va dir Celia mentre obria la taquilla. Un núvol de fum verd que eixia de la taquilla va envoltar-les.
-Què és això? –va dir Paloma. El núvol quasi les asfixiava. Van ofegar un xicotet crit. Però ningú les va escoltar. Van desaparèixer.
Les xiques estaven dins de la taquilla.
-Com podrem cabre les dues ací? –va preguntar Cèlia.
-Com podrem caure les dues ací? Açò es el més important? I el fet de que ens haja absorbit una taquilla?
-Shh –va dir Celia posant-se el dit a la boca –Silenci.
-I una porra que et menges silenci.
Cèlia va eixir de la taquilla. Ara estaven en una muntanya, tota coberta de neu. El paisatge estava compost per moltes muntanyes blanques i un xicotet iglú que es veia a lo lluny.
-Mira Paloma -va dir Cèlia –Paloma? Paloma? –Cèlia es va girar i va vore a Paloma, encara dins de la taquilla.
-AHHH!!! –cridava com una boja –Estem ací! Auxili!
-Paloma…
-Estem atrapades al Polo Sud o Nord o jo que sé on.
-Paloma…
-Tinc les mans morades del fred i…
-Paloma…
-Deixa'm acabar. Tinc que anar al servei, tu ves algú? Jo tampoooc!!
-Paloma!
-Què!
-Els teus  crits han produït una allau de neu! Mira! –efectivament, un allau anava a per elles.
-CORRE! –va cridar Paloma.
-Amague'm-nos a l'iglú, ràpid!
Van amagar-se al iglú tan xicotet que hi havia al lluny.
-Eh! Xiquetes! –va dir una veu.
-Qui ha dit això? –van preguntar.
-Estic ací –la veu era d'un homenet pelut, blanc, amb cua de conill, mans de porcoespí i orelles de dragó.
-AHH! –van cridar les dues xiques.
-No us espanteu. Sóc un gamusí de la neu.
-Has dit…un…gamusí? –va preguntar Cèlia.
- Si, açò he dit? Us deia que ací no cabem les tres.
-Tens raó –va contestar Paloma mentre li donava una potada al gamusí que eixia disparat pels aires fins a l´allau.
-Per què has fet açò? –va preguntar Cèlia. Van eixir de l´iglú
-Oh no! –va dir Cèlia
-Què passa? –preguntà Paloma.
-La taquilla per a tornar a casa. Està davall la neu.
-I qué?
-Hi hauran molts metres de neu d'ací a la taquilla!
-Jo us anava a ajudar, però vist com m´heu tractat, crec que no –va dir el Gamusí, que estava al seu costat –quasi m´ofegue amb la neu! Quines xiques! Ja us apanyareu com pugueu! Les xiquetes de hui en dia! No sabeu respectar a ningú!
-Escolta, és la primera vegada que veig un gamu.. –va dir Paloma.
-Gamusí –li va ajudar ell.
-El que siga. Tu no hauries fet el mateix! –el gamusí va posar-se roig. El seu pèl blanc es va tornar roig també.
-Demana-li disculpes –va dir Cèlia en veu baixa. El gamusí començava a donar por.
-Per què? –preguntà Paloma.
-Demana-li disculpes! –aquesta vegada li l´ho va dir cridant.
-Esta bé. Disculpa'm, no thauria d'haver-te donat una potada. Contenta?
-Si, molt.
-Accepte les teues disculpes –va dir el gamusí posant-se blanc una altra vegada.
-Gràcies. Però, ens ajudaràs a eixir.
-Clar. Però espereu. No voleu un xocolate calent abans d'eixir.
-Tenim molta presa.
-Oh, bé.
El gamusí va començar a donar voltes i mes voltes fins fer un forat en terra que anava fins a la taquilla.
-Aneu per ací, i arribareu a casa.
-Gràcies gamusí.
-Adéu xiquetes.
El fum vedr les va envoltar una altra vegada. Fins a  portar-les de nou a l´institut.
Van entrar dins de la classe corrent, i van adonar-se de que el temps a l´institut no hi havia passat. Quan van anar-se'n eren les 8:27, i quan van eixir eren les 8:27 també.
-O  siga que… -va dir Celia – si el temps no passa, per què no anem a per xocolate calent?
-Si! –van tornar a la taquilla i van dir “m´agradaria ver un gamusí”. El núvol  va tornar una altra vegada. El gamusí va posar-se molt content al tornar a vore-les. Van prendre el xocolate i s´ho van passar molt bé jugant a fer ninots de neu. Van anar-se'n de nou a l'institut, no sense abans prometre-li tornar una altra vegada al gamusí.
Van entrar a classe. Cèlia va dibuixar al gamusí, i li'l va donar a Imma.
-Açò què és?
-Un gamusí de la neu.
-Oh que bonic! N'has vist algun? –va preguntar rient-se.
-Si et dic tot el que he vist aquest matí….

                                       Cèlia  2n B

1r Control en el PQPI

Per a repassar el 1r control és important que entres a
http://www.xtec.es/~ealonso/flash/mapasflash.htm

i practiques amb
- continents i oceans
- relleu d'Espanya
- relleu i rius d'Europa
- relleu i rius d'Àfrica
- relleu i rius d'Amèrica
- relleu i rius d'Àsia

No pots oblidar-te de les línies imaginàries de la Terra i dels climogrames.
Per altra banda, has de recordar també els elements de la comunicació i eixos termes tècnics que formen part de totes les paraules: lexema i morfema.

Auca de la coca

Observa alguna de les auques que han presentat els companys i companyes de 1r. Pitja damunt per veure-la més gran.
Quins dibuixos t'agraden més? I quins versos?

Escriu la teua opinió fent clic on diu "Comentaris", davall de l'entrada.

Open publication - Free publishing - More auca

Situació social del valencià

Per a entendre millor la situació social del valencià és important veure el següent vídeo. Serà la nostra manera, també, de celebrar el 9 d'Octubre.
Bones Festes de Navarrés!

Fes doble clic damunt del vídeo per veure'l a pantalla sencera