diumenge, 17 de juny de 2012

Narració d'un viatge

Ja estem acabant el curs i molts, durant aquestes vacances, fareu algun viatge. Vols saber a quins llocs han anat els companys i companyes de 1r? El primer text no és anònim, és de Mario.





diumenge, 10 de juny de 2012

Pardalets

Un pardal molt curiós estava sobre la branca d'un arbre en la ciutat on s'havia traslladat feia poc, Gandia (Platja) . De sobte, va veure vindre una mare amb dos bessons totalment idèntics. Es van assentar. Els pardals tenen una oïda molt fina i el pardalet va poder escoltar tota la conversa. La mare deia: 

-¿Què voleu prendre? 

-¡Jo gelat! - va dir un bessó

 -¡Jo també! - va dir l'altre

- Doncs vaig a demanar-ho tot, No vos mogueu d'ací que de seguida torne! - els va advertir la mare.

 La mare va anar fins a la barra del baret i va demanar les coses. Però, desgraciadament, el cambrer no tènia gelats fins a finals de Juny. La mare es va imaginar que si no tornava amb els gelats, els seus fills li muntarien la de Déu. 

'Aniré al bar d'enfront i compraré els dos gelats' va pensar.

Quan va tornar, els seus fills li van dir que no volien eixos gelats perquè no eren dels sabors que ells volien. Damunt, el cambrer li va dir que durant la seua absència, els bessons, van trencar dos copes mentres corrien pel bar. La mare estava avergonyida.I més quan va sentir pel fons del bar: 

-Quina classe de mare, que deixa els seus fills sols 

-Que maleducats, per favor. 

 La mare va haver de pagar les copes i demanar perdó públicament al bar, per a no quedar com una grossera. Els fills reien. La mare, ja farta, els va dir:

-¡Esteu castigats un mes sense platja! 

Però ells li van dir que els donava igual i li van traure la llengua en pla de burla. Ella ja no es va poder contindre i els va donar una galtada a cada u, els va agafar de la mà i se'ls va portar de volta a casa. El pardal, corrent, va anar a contar la història. I la primera persona a saber-ho va ser el seu veí. A poc a poc la notícia se va anar estenent entre tots els pardals de la ciutat. Però com la gent no els enté, ho van deixar estar. 
                                                                              Mario C.R., 1r A



Hi havien moltes persones a la platja de Gandia, un pardalet estava dalt d´un xiringuito observant una mare amb els seus fills.
Quan estaven una estona a la platja els xiquets li van dir:
  • Volem dos gelats;
La mare se'n va anar a comprar-los al xiringuito, per estabva ple de clients i a més no hi havien gelats. La mare se'n va anar a un altre lloc per a comprar-los i els va dir:
  • ¡Porteu-vos bé!
Quan tornà amb els gelats, els xiquets no els volien perquè no eren dels sabors que havien demanat. La mare els va dir:
  • Ja no puc més, estic farta de que sigueu tan egoistes. Al poc es va sentir.
  • PLUFF!
Un got havia caigut a terra perquè els xiquets l'havien tirat. La mare els va renegar i els va preguntar si s´havien fet alguna cosa.
  • No, mare- van respondre.
El cambrer li va dir a la mare que havia de pagar el got, i la mare va respondre:
  • No es preocupe, jo s´ho pague.
La mare se'n va anar avergonyida, perquè la gent la mirava molt, dient-li que havia d´haver estat amb els seus fills.
  • Estic farta de tots , va dir la mare.

Reme S. B. 1R C

dissabte, 9 de juny de 2012

La gata amb tacons

Hi havia una vegada, una mare que tenia tres filles. Quan va morir, li va deixar a la filla major una gran fàbrica; a la mitjana, una caseta i a la més xicoteta li va deixar la seua gata (anomenada 'Fashion') i uns tacons. 
Les dos filles més majors van seguir pel seu camí.
 La xicoteta no estava satisfeta amb el seu regal i va decidir anar buscar quelcom millor acompanyada de Fashion, a la que li havia posat els tacons d'agulla que li va donar sa mare. 
Un dia, mentres la xica dormia, Fashion va caçar un conill i se'l va portar a la reina de la comarca. 
 
-Li porte un conill deliciós de part de la meua ama, la marquesa de Carabassa. 
 
La reina ho va acceptar amb molt de gust. 
Fashion va continuar regalant-li coses tots els dies del mes dient que eren de part de la seua ama.
Un dia, mentres estaven en el riu la xica i la gateta, van escoltar que s'acostava el BMW de la reina. Al passar per davant d'elles va reconéixer a Fashion i li va preguntar si eixa xica era la marquesa. 
 
-Clar que si- va dir Fashion 
 
-¿I que feu per ací?- va dir la reina 
 
-Do... Doncs... És que vivim en un castell per ací prop i hem parat a fer una volta! - va dir la gata 
 
-Ah... si sou tan amables, podrieu ensenyar-nos el vostre castell?- va preguntar la reina intrigada 
 
Ja no sabien que dir però, de sobte, a la gateta se li va ocórrer una idea: Prop d'allí vivia una ogra amb poders màgics en un castell, així que va dir a la seua ama que les entretinguera i que ella s'encarregava de tot. 
Va arribar molt de pressa al castell. 
 
-¿¡Qui m'està molestant! ?- va eixir l'ogra
 
-Sóc Fashion i volia veure si ets capaç de convertir-te en ratolí. 
 
-Per suposat que puc. Per qui m'has pres? 
 
I dit açò, l'ogra es va transformar en una rateta amb un llaç i falda. 
Llavors, Fashion va botar i se la va menjar sense deixar ni el llaç. 
La gata va tornar al riu i va portar a la reina i al seu fill el príncep al castell de l'ogra dient que era seu. 
Tots van sopar junts i van començar a portar-se bé. 
Al final, l'ama de Fashion i el príncep es van casar i van poder viure molt millor i feliços per sempre. 
                                                                                  Mario C. R., 1r A

El gat amb botes


Un home abans de morir li va dir als seus fills:
  • A tú que eres el major et deixe el molí.
  • Moltes gràcies, va dir el fill.
  • A tú que eres el mitjà et deixe l´ase.
  • Gràcies, va dir el fill. Amb ell podré treballar molt.
  • I a tú, el més menut, et deixe el gat.
  • Però pare, per a què vull un gat?. Em pareix que és poquet.
Quan va morir el pare el fill xicotet es va adonar que l´animal parlava i volia ajudar-lo.
El gat li va dir que tenia que fer-se passar pel marqués de Carabàs i vèncer un ogre que tenia poders per a convertir-se en altres animals.
  • No pots convertirte en res – li va dir el gat a l´ogre.
  • Com que no? – tú no saps quants poders tinc.
  • Jo si sé que no pots convertirte en ratolí- va dir al gat.
  • Puc ferlo sense problemes.
I quan va convertir-se en ratolí el gat se'l va menjar, i el xic va fer fortuna i es disposà a buscar parella per a ser feliç.
Reme S. B.. 1r C


Un vell li deixa el molí al seu fill major, l’ase, al fill mitjà i el gat als seu fill menut. El fill es queixà de la seua mala sort per haver-li tocat el gat, però descobreix que l’animal parla i vol ajudar-lo.
En aquest lloc vivía un ogre que tothom li tenia por. Tenia el poder de convertir-se en qualsevol animal.
Degut a que el gat era molt llest, li va prposar al seu amo una idea per a poder vèncer a l’ogre i d’aquesta manera podria ser el marqués de Carabàs. Aleshores el gat va anar cap a l’ogre i li digué:
-Com t’aprofites de la teua grandària per a fer por a la gent que viu en tot el poble? Si et converteixes en un animal més xicotet, voràs com no fas tanta por.
L’ogre li va contestar:
-Com que no? Ara em convertiré en un ratolí i voràs!!!
El gat molt de seguida se’l menjà.
Finalment el xic fa fortuna i es disposa a buscar parella per a ser feliç.

                                                                                                  Borja B.C., 1r C