dimecres, 1 de desembre de 2010

Carta informal

Roberto ha completat una carta informal amb els pronoms febles que li faltaven. Llig-la i a veure si els trobes.


Núria,


Xiqueta, aquest Jaume m'està transformant. Estic d'un tendre!

Seguint el seu consell, estic llegint tots els llibres (almenys tots el que té ell) d'Agustín García Calvo. Imagina't, jo llegint filosofia! Encara que, segons ell no és exactament filosofia. La veritat és que estic al·lucinant molt. Què et sembla? Una passada, no?

Què saps dels teus amiguets peniscolans? T'han escrit? El Pete (el Pet, prrf, per als íntims) valdria més que no ho fes. Ja l'has enviat a pastar fang? Ho hauries de fer. És un ase. Amb mil perdons per als pobres animalets que no en tenen cap culpa. I el de Dietmar (aquest sí que s'ho val, està tan bó como el Jaume, però en ros), què en saps?

Pel que escrius em sembla que l'insti valencià està prou bé. I les classes? Què trobes, trauràs més excel·lents que al d'aquí o menys? Pobra empolloneta meua!

[…] La setmana que ve faré festa tres dies i aprofitaré per passar-ne un amb tu. Podrem anar a veure com avancen les reformes del pis que us heu comprat al carrer d'Alberic. Em fa molta gràcia aquest nom: Alberic, em sona a albercoc!

Res més, bonica. Me n'he d'anar a l'hospital.

Molts petons de la teua cosina la gran.

Maria Cinta.

ESTRELLA RAMON. M'escriuràs?

Edicions Bromera