Hi havia una vegada, una mare que tenia tres filles. Quan va morir, li va deixar a la filla major una gran fàbrica; a la mitjana, una caseta i a la més xicoteta li va deixar la seua gata (anomenada 'Fashion') i uns tacons.
Les dos filles més majors van seguir pel seu camí.
La xicoteta no estava satisfeta amb el seu regal i va decidir anar buscar quelcom millor acompanyada de Fashion, a la que li havia posat els tacons d'agulla que li va donar sa mare.
Un dia, mentres la xica dormia, Fashion va caçar un conill i se'l va portar a la reina de la comarca.
-Li porte un conill deliciós de part de la meua ama, la marquesa de Carabassa.
La reina ho va acceptar amb molt de gust.
Fashion va continuar regalant-li coses tots els dies del mes dient que eren de part de la seua ama.
Un dia, mentres estaven en el riu la xica i la gateta, van escoltar que s'acostava el BMW de la reina. Al passar per davant d'elles va reconéixer a Fashion i li va preguntar si eixa xica era la marquesa.
-Clar que si- va dir Fashion
-¿I que feu per ací?- va dir la reina
-Do... Doncs... És que vivim en un castell per ací prop i hem parat a fer una volta! - va dir la gata
-Ah... si sou tan amables, podrieu ensenyar-nos el vostre castell?- va preguntar la reina intrigada
Ja no sabien que dir però, de sobte, a la gateta se li va ocórrer una idea: Prop d'allí vivia una ogra amb poders màgics en un castell, així que va dir a la seua ama que les entretinguera i que ella s'encarregava de tot.
Va arribar molt de pressa al castell.
-¿¡Qui m'està molestant! ?- va eixir l'ogra
-Sóc Fashion i volia veure si ets capaç de convertir-te en ratolí.
-Per suposat que puc. Per qui m'has pres?
I dit açò, l'ogra es va transformar en una rateta amb un llaç i falda.
Llavors, Fashion va botar i se la va menjar sense deixar ni el llaç.
La gata va tornar al riu i va portar a la reina i al seu fill el príncep al castell de l'ogra dient que era seu.
Tots van sopar junts i van començar a portar-se bé.
Al final, l'ama de Fashion i el príncep es van casar i van poder viure molt millor i feliços per sempre.
Mario C. R., 1r A
dissabte, 9 de juny del 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada