-¿Què voleu prendre?
-¡Jo gelat! - va dir un bessó
-¡Jo també! - va dir l'altre
- Doncs vaig a demanar-ho tot, No vos mogueu d'ací que de seguida torne! - els va advertir la mare.
La mare va anar fins a la barra del baret i va demanar les coses. Però, desgraciadament, el cambrer no tènia gelats fins a finals de Juny. La mare es va imaginar que si no tornava amb els gelats, els seus fills li muntarien la de Déu.
'Aniré al bar d'enfront i compraré els dos gelats' va pensar.
Quan va tornar, els seus fills li van dir que no volien eixos gelats perquè no eren dels sabors que ells volien. Damunt, el cambrer li va dir que durant la seua absència, els bessons, van trencar dos copes mentres corrien pel bar. La mare estava avergonyida.I més quan va sentir pel fons del bar:
-Quina classe de mare, que deixa els seus fills sols
-Que maleducats, per favor.
La mare va haver de pagar les copes i demanar perdó públicament al bar, per a no quedar com una grossera. Els fills reien. La mare, ja farta, els va dir:
-¡Esteu castigats un mes sense platja!
Però ells li van dir que els donava igual i li van traure la llengua en pla de burla. Ella ja no es va poder contindre i els va donar una galtada a cada u, els va agafar de la mà i se'ls va portar de volta a casa. El pardal, corrent, va anar a contar la història. I la primera persona a saber-ho va ser el seu veí. A poc a poc la notícia se va anar estenent entre tots els pardals de la ciutat. Però com la gent no els enté, ho van deixar estar.
Mario C.R., 1r A
Hi
havien moltes
persones a
la platja
de Gandia,
un pardalet
estava dalt
d´un xiringuito
observant una
mare amb
els seus
fills.
Quan estaven
una estona a la platja els xiquets li van dir:
- Volem dos gelats;
La
mare se'n
va anar
a comprar-los
al xiringuito,
per estabva
ple de
clients i
a més
no hi
havien gelats.
La mare
se'n va
anar a
un altre
lloc per
a comprar-los
i els
va dir:
- ¡Porteu-vos bé!
Quan
tornà amb
els gelats,
els xiquets
no els
volien perquè
no eren
dels sabors
que havien
demanat. La
mare els
va dir:
- Ja no puc més, estic farta de que sigueu tan egoistes. Al poc es va sentir.
- PLUFF!
Un
got havia
caigut a
terra perquè
els xiquets
l'havien tirat.
La mare
els va
renegar i
els va
preguntar si
s´havien fet
alguna cosa.
- No, mare- van respondre.
El
cambrer li
va dir
a la
mare que
havia de
pagar el
got, i
la mare
va respondre:
- No es preocupe, jo s´ho pague.
La
mare se'n
va anar
avergonyida, perquè
la gent
la mirava
molt, dient-li
que havia
d´haver estat
amb els
seus fills.
- Estic farta de tots , va dir la mare.
Reme
S. B.
1R C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada