diumenge, 10 de juny de 2012

Pardalets

Un pardal molt curiós estava sobre la branca d'un arbre en la ciutat on s'havia traslladat feia poc, Gandia (Platja) . De sobte, va veure vindre una mare amb dos bessons totalment idèntics. Es van assentar. Els pardals tenen una oïda molt fina i el pardalet va poder escoltar tota la conversa. La mare deia: 

-¿Què voleu prendre? 

-¡Jo gelat! - va dir un bessó

 -¡Jo també! - va dir l'altre

- Doncs vaig a demanar-ho tot, No vos mogueu d'ací que de seguida torne! - els va advertir la mare.

 La mare va anar fins a la barra del baret i va demanar les coses. Però, desgraciadament, el cambrer no tènia gelats fins a finals de Juny. La mare es va imaginar que si no tornava amb els gelats, els seus fills li muntarien la de Déu. 

'Aniré al bar d'enfront i compraré els dos gelats' va pensar.

Quan va tornar, els seus fills li van dir que no volien eixos gelats perquè no eren dels sabors que ells volien. Damunt, el cambrer li va dir que durant la seua absència, els bessons, van trencar dos copes mentres corrien pel bar. La mare estava avergonyida.I més quan va sentir pel fons del bar: 

-Quina classe de mare, que deixa els seus fills sols 

-Que maleducats, per favor. 

 La mare va haver de pagar les copes i demanar perdó públicament al bar, per a no quedar com una grossera. Els fills reien. La mare, ja farta, els va dir:

-¡Esteu castigats un mes sense platja! 

Però ells li van dir que els donava igual i li van traure la llengua en pla de burla. Ella ja no es va poder contindre i els va donar una galtada a cada u, els va agafar de la mà i se'ls va portar de volta a casa. El pardal, corrent, va anar a contar la història. I la primera persona a saber-ho va ser el seu veí. A poc a poc la notícia se va anar estenent entre tots els pardals de la ciutat. Però com la gent no els enté, ho van deixar estar. 
                                                                              Mario C.R., 1r A



Hi havien moltes persones a la platja de Gandia, un pardalet estava dalt d´un xiringuito observant una mare amb els seus fills.
Quan estaven una estona a la platja els xiquets li van dir:
  • Volem dos gelats;
La mare se'n va anar a comprar-los al xiringuito, per estabva ple de clients i a més no hi havien gelats. La mare se'n va anar a un altre lloc per a comprar-los i els va dir:
  • ¡Porteu-vos bé!
Quan tornà amb els gelats, els xiquets no els volien perquè no eren dels sabors que havien demanat. La mare els va dir:
  • Ja no puc més, estic farta de que sigueu tan egoistes. Al poc es va sentir.
  • PLUFF!
Un got havia caigut a terra perquè els xiquets l'havien tirat. La mare els va renegar i els va preguntar si s´havien fet alguna cosa.
  • No, mare- van respondre.
El cambrer li va dir a la mare que havia de pagar el got, i la mare va respondre:
  • No es preocupe, jo s´ho pague.
La mare se'n va anar avergonyida, perquè la gent la mirava molt, dient-li que havia d´haver estat amb els seus fills.
  • Estic farta de tots , va dir la mare.

Reme S. B. 1R C