Paròdia del poema "Marineria"

El meu pare és la mar,
i ma mare, la terra;
el meu llar, una illa;
el meu plor, l'argila freda.

Oncle, si vols anar
la meua illa és propera;
sols tens que caminar per mar
fins arribar a terra.

Ben reduïda la maleta, per anar
dins d'un submarí,
el teu ull observador mirarà
i el que veurà,
el contaràs;
veuràs herois de còmics vells
com xiquets xicotets
jugant a la Play.

La fi del trajecte
pareixerà molt propera
puix no hi ha res millor
quan anés a una illa platgera.

Arantxa G.