Llig el text següent, traducció d'una Carta al director publicada diumenge 2 de juny al diari EL PAÍS. A veure si trobes la tesi que defensa i els arguments que utilitza! Hi ha punts i apart? Quina és la conclusió?
Cascos i bicicletes
Observe amb cert estupor la polèmica
suscitada per la proposta de la DGT d'obligar a portar casc als ciclistes a les
ciutats, igual que ja ho fan en carretera. L'únic argument en contra que m'ha
semblat convincent és l'oïda en algunes tertúlies de que cadascú és molt lliure
de matar-se com vulga. A partir d'aquí, l'obligatorietat del casc en carretera
i no en ciutat suposaria assumir que l'asfalt ciutadà o les vorades de les
voreres són tous com l'esponja, o si els motoristes el porten i els ciclistes
no, caldria pensar que aquests tenen el crani més dur. Les dues hipòtesis són
possibles, però cal demostrar-les. La coherència de la tesi del no casc és molt
semblant a la que tothom porte el cinturó de seguretat i ningú discutisca la
seua utilitat per reduir els riscos en els accidents, menys els taxistes en
ciutat, que segons sembla són immunes als mateixos quan són els que més hores
estan al volant.
Reconec que no sóc imparcial:
porte gairebé 25 anys des d'un observatori privilegiat com l'ONT, veient com a
tot Espanya moren ciclistes després d'un traumatisme cranioencefàlic i acaben
sent donants d'òrgans. Això no passa necessàriament després d'un gran accident,
sinó a vegades després d'una simple relliscada o un frec amb un cotxe que acaba
amb el cap contra l'asfalt. Els meus fills van ser convenientment alliçonats
per ni tocar la bici sense casc, quan ni tan sols els del Tour el portaven i
els altres xics els miraven fatal.
I pel que fa als congressistes
que en el seu perfecte dret s'oposen a la mesura, seria d'agrair que digueren
que defensen interessos electorals locals, turístics o econòmics perfectament
legítims, o simplement que diuen que no perquè "ho ha proposat el partit
de davant" . Però, per favor, no ens donen arguments que atempten al
sentit comú. El més genial va ser qui va dir oposar-se a la llei però va
demanar campanyes de conscienciació (que és el que es demana quan no se sap ben
bé què fer) per convèncer-nos de les bondats de dur casc. Però home, pot
haver-hi major campanya de conscienciació negativa que un cop posat el tema
sobre la taula, els representants dels ciutadans s'oposen? Tan convençut està
que quan els polítics diuen una cosa, la gent intueix que el camí correcte és
el contrari?
En un país desenvolupat, i
Espanya ho és, les morts evitables, simplement s'eviten, i aquest és un bon
exemple. - Rafael Matesanz. Director de l'Organització Nacional de
Trasplantaments.
