Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Text narratiu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Text narratiu. Mostrar tots els missatges
diumenge, 20 d’abril del 2014
Còmics basats en faules
Pots veure, a continuació, els còmics que ha fet l'alumnat de 1r d'ESO a partir de la faula "La cigala i la formiga" o de "El corb i la rabosa"
divendres, 18 d’abril del 2014
El flautista de Bolbaite
Laura ens ha fet una versió del famós conte El flautista d'Hamelin. Segur que us agradarà!
diumenge, 2 de juny del 2013
La cigala i la formiga
Llig les dos versions següents de la famosa faula. Què podries dir en defensa de l'actuació de la cigala? I a favor del que fa la formiga? Escriu un comentari.
diumenge, 26 de maig del 2013
El flautista d'Hamelin 2013
Hem treballat els tipus de plans, les línies cinètiques, els ideogrames, les bafarades, els cartutxos del narrador... per fer un còmic.
En primer lloc veurem el de Cristian, que ha mostrat molt d'interés pel tema.
En primer lloc veurem el de Cristian, que ha mostrat molt d'interés pel tema.
dissabte, 29 de desembre del 2012
Tria la teua història
Ja tens l'esborrany per al concurs del Sambori?
Si la teua resposta és afirmativa, felicitacions i repassa'l per a millorar-lo.
Si encara no el tens, llig la narració següent, que et servirà per a observar com l'autor ha d'anar triant entre unes opcions i unes altres en el procés de redacció.
Si la teua resposta és afirmativa, felicitacions i repassa'l per a millorar-lo.
Si encara no el tens, llig la narració següent, que et servirà per a observar com l'autor ha d'anar triant entre unes opcions i unes altres en el procés de redacció.
dimecres, 19 de desembre del 2012
Premi Sambori 2013
Ja has participat alguna vegada al Premi Sambori, el concurs de narrativa en valencià?
Les bases les pots trobar a http://www.sambori.net/?cat=6
Un resum:
- Les obres seran en valencià, originals, individuals i de tema lliure.
- L’extensió màxima, per a alumnes d'ESO, serà de quatre pàgines.
- Els treballs es presentaran amb una lletra Arial en cos 12, o bé manuscrits.
- Lliuraràs l'esborrany durant el mes de gener, per a millorar-lo enviar-lo abans del 12 de febrer.
A continuació pots veure un vídeo de l'edició de l'any passat. En el d'enguany podràs eixir tu!
Les bases les pots trobar a http://www.sambori.net/?cat=6
Un resum:
- Les obres seran en valencià, originals, individuals i de tema lliure.
- L’extensió màxima, per a alumnes d'ESO, serà de quatre pàgines.
- Els treballs es presentaran amb una lletra Arial en cos 12, o bé manuscrits.
- Lliuraràs l'esborrany durant el mes de gener, per a millorar-lo enviar-lo abans del 12 de febrer.
A continuació pots veure un vídeo de l'edició de l'any passat. En el d'enguany podràs eixir tu!
dimecres, 24 d’octubre del 2012
L'ermità i l'ermitana
Heu anat alguna vegada a Carcaixent?
Bona terra
i millor gent!
Enguany Jesús treballa al seu institut i segur que ja ho sap.
D'uns ermitans que vivien en aquest poble tracten els següents textos d'alumnes de segon. Espere que us agraden.
Bona terra
i millor gent!
Enguany Jesús treballa al seu institut i segur que ja ho sap.
D'uns ermitans que vivien en aquest poble tracten els següents textos d'alumnes de segon. Espere que us agraden.
dimarts, 23 d’octubre del 2012
Auca de la coca 2012
Tens clar com es fa una auca? A continuació pots veure alguna de les que ha fet l'alumnat de 1r d'ESO C de l'IES La Canal de Navarrés.
Pots fer un comentari escrivint el que t'ha agradat: alguna de les rimes, algun dibuix...
Pots fer un comentari escrivint el que t'ha agradat: alguna de les rimes, algun dibuix...
diumenge, 17 de juny del 2012
Narració d'un viatge
Ja estem acabant el curs i molts, durant aquestes vacances, fareu algun viatge. Vols saber a quins llocs han anat els companys i companyes de 1r? El primer text no és anònim, és de Mario.
diumenge, 10 de juny del 2012
Pardalets
Un pardal molt curiós estava sobre la branca d'un arbre en la ciutat on s'havia traslladat feia poc, Gandia (Platja) . De sobte, va veure vindre una mare amb dos bessons totalment idèntics. Es van assentar. Els pardals tenen una oïda molt fina i el pardalet va poder escoltar tota la conversa. La mare deia:
-¿Què voleu prendre?
-¡Jo gelat! - va dir un bessó
-¡Jo també! - va dir l'altre
- Doncs vaig a demanar-ho tot, No vos mogueu d'ací que de seguida torne! - els va advertir la mare.
La mare va anar fins a la barra del baret i va demanar les coses. Però, desgraciadament, el cambrer no tènia gelats fins a finals de Juny. La mare es va imaginar que si no tornava amb els gelats, els seus fills li muntarien la de Déu.
'Aniré al bar d'enfront i compraré els dos gelats' va pensar.
Quan va tornar, els seus fills li van dir que no volien eixos gelats perquè no eren dels sabors que ells volien. Damunt, el cambrer li va dir que durant la seua absència, els bessons, van trencar dos copes mentres corrien pel bar. La mare estava avergonyida.I més quan va sentir pel fons del bar:
-Quina classe de mare, que deixa els seus fills sols
-Que maleducats, per favor.
La mare va haver de pagar les copes i demanar perdó públicament al bar, per a no quedar com una grossera. Els fills reien. La mare, ja farta, els va dir:
-¡Esteu castigats un mes sense platja!
Però ells li van dir que els donava igual i li van traure la llengua en pla de burla. Ella ja no es va poder contindre i els va donar una galtada a cada u, els va agafar de la mà i se'ls va portar de volta a casa. El pardal, corrent, va anar a contar la història. I la primera persona a saber-ho va ser el seu veí. A poc a poc la notícia se va anar estenent entre tots els pardals de la ciutat. Però com la gent no els enté, ho van deixar estar.
Mario C.R., 1r A
Hi
havien moltes
persones a
la platja
de Gandia,
un pardalet
estava dalt
d´un xiringuito
observant una
mare amb
els seus
fills.
Quan estaven
una estona a la platja els xiquets li van dir:
- Volem dos gelats;
La
mare se'n
va anar
a comprar-los
al xiringuito,
per estabva
ple de
clients i
a més
no hi
havien gelats.
La mare
se'n va
anar a
un altre
lloc per
a comprar-los
i els
va dir:
- ¡Porteu-vos bé!
Quan
tornà amb
els gelats,
els xiquets
no els
volien perquè
no eren
dels sabors
que havien
demanat. La
mare els
va dir:
- Ja no puc més, estic farta de que sigueu tan egoistes. Al poc es va sentir.
- PLUFF!
Un
got havia
caigut a
terra perquè
els xiquets
l'havien tirat.
La mare
els va
renegar i
els va
preguntar si
s´havien fet
alguna cosa.
- No, mare- van respondre.
El
cambrer li
va dir
a la
mare que
havia de
pagar el
got, i
la mare
va respondre:
- No es preocupe, jo s´ho pague.
La
mare se'n
va anar
avergonyida, perquè
la gent
la mirava
molt, dient-li
que havia
d´haver estat
amb els
seus fills.
- Estic farta de tots , va dir la mare.
Reme
S. B.
1R C
dissabte, 9 de juny del 2012
La gata amb tacons
Hi havia una vegada, una mare que tenia tres filles. Quan va morir, li va deixar a la filla major una gran fàbrica; a la mitjana, una caseta i a la més xicoteta li va deixar la seua gata (anomenada 'Fashion') i uns tacons.
Les dos filles més majors van seguir pel seu camí.
La xicoteta no estava satisfeta amb el seu regal i va decidir anar buscar quelcom millor acompanyada de Fashion, a la que li havia posat els tacons d'agulla que li va donar sa mare.
Un dia, mentres la xica dormia, Fashion va caçar un conill i se'l va portar a la reina de la comarca.
-Li porte un conill deliciós de part de la meua ama, la marquesa de Carabassa.
La reina ho va acceptar amb molt de gust.
Fashion va continuar regalant-li coses tots els dies del mes dient que eren de part de la seua ama.
Un dia, mentres estaven en el riu la xica i la gateta, van escoltar que s'acostava el BMW de la reina. Al passar per davant d'elles va reconéixer a Fashion i li va preguntar si eixa xica era la marquesa.
-Clar que si- va dir Fashion
-¿I que feu per ací?- va dir la reina
-Do... Doncs... És que vivim en un castell per ací prop i hem parat a fer una volta! - va dir la gata
-Ah... si sou tan amables, podrieu ensenyar-nos el vostre castell?- va preguntar la reina intrigada
Ja no sabien que dir però, de sobte, a la gateta se li va ocórrer una idea: Prop d'allí vivia una ogra amb poders màgics en un castell, així que va dir a la seua ama que les entretinguera i que ella s'encarregava de tot.
Va arribar molt de pressa al castell.
-¿¡Qui m'està molestant! ?- va eixir l'ogra
-Sóc Fashion i volia veure si ets capaç de convertir-te en ratolí.
-Per suposat que puc. Per qui m'has pres?
I dit açò, l'ogra es va transformar en una rateta amb un llaç i falda.
Llavors, Fashion va botar i se la va menjar sense deixar ni el llaç.
La gata va tornar al riu i va portar a la reina i al seu fill el príncep al castell de l'ogra dient que era seu.
Tots van sopar junts i van començar a portar-se bé.
Al final, l'ama de Fashion i el príncep es van casar i van poder viure molt millor i feliços per sempre.
Mario C. R., 1r A
Les dos filles més majors van seguir pel seu camí.
La xicoteta no estava satisfeta amb el seu regal i va decidir anar buscar quelcom millor acompanyada de Fashion, a la que li havia posat els tacons d'agulla que li va donar sa mare.
Un dia, mentres la xica dormia, Fashion va caçar un conill i se'l va portar a la reina de la comarca.
-Li porte un conill deliciós de part de la meua ama, la marquesa de Carabassa.
La reina ho va acceptar amb molt de gust.
Fashion va continuar regalant-li coses tots els dies del mes dient que eren de part de la seua ama.
Un dia, mentres estaven en el riu la xica i la gateta, van escoltar que s'acostava el BMW de la reina. Al passar per davant d'elles va reconéixer a Fashion i li va preguntar si eixa xica era la marquesa.
-Clar que si- va dir Fashion
-¿I que feu per ací?- va dir la reina
-Do... Doncs... És que vivim en un castell per ací prop i hem parat a fer una volta! - va dir la gata
-Ah... si sou tan amables, podrieu ensenyar-nos el vostre castell?- va preguntar la reina intrigada
Ja no sabien que dir però, de sobte, a la gateta se li va ocórrer una idea: Prop d'allí vivia una ogra amb poders màgics en un castell, així que va dir a la seua ama que les entretinguera i que ella s'encarregava de tot.
Va arribar molt de pressa al castell.
-¿¡Qui m'està molestant! ?- va eixir l'ogra
-Sóc Fashion i volia veure si ets capaç de convertir-te en ratolí.
-Per suposat que puc. Per qui m'has pres?
I dit açò, l'ogra es va transformar en una rateta amb un llaç i falda.
Llavors, Fashion va botar i se la va menjar sense deixar ni el llaç.
La gata va tornar al riu i va portar a la reina i al seu fill el príncep al castell de l'ogra dient que era seu.
Tots van sopar junts i van començar a portar-se bé.
Al final, l'ama de Fashion i el príncep es van casar i van poder viure molt millor i feliços per sempre.
Mario C. R., 1r A
El gat amb botes
Un home abans de morir li va dir als
seus fills:
- A tú que eres el major et deixe el molí.
- Moltes gràcies, va dir el fill.
- A tú que eres el mitjà et deixe l´ase.
- Gràcies, va dir el fill. Amb ell podré treballar molt.
- I a tú, el més menut, et deixe el gat.
- Però pare, per a què vull un gat?. Em pareix que és poquet.
Quan va morir el pare el fill xicotet
es va adonar que l´animal parlava i volia ajudar-lo.
El gat li va dir que tenia que fer-se
passar pel marqués de Carabàs i vèncer un ogre que tenia poders
per a convertir-se en altres animals.
- No pots convertirte en res – li va dir el gat a l´ogre.
- Com que no? – tú no saps quants poders tinc.
- Jo si sé que no pots convertirte en ratolí- va dir al gat.
- Puc ferlo sense problemes.
I quan va convertir-se en ratolí el gat
se'l va menjar, i el xic va fer fortuna i es disposà a buscar
parella per a ser feliç.
Reme S. B.. 1r C
Un
vell li deixa el molí al seu fill major, l’ase, al fill mitjà i el
gat als seu fill menut. El fill es queixà de la seua mala sort per
haver-li tocat el gat, però descobreix que l’animal parla i vol
ajudar-lo.
En
aquest lloc vivía un ogre que tothom li tenia por. Tenia el poder de
convertir-se en qualsevol animal.
Degut
a que el gat era molt llest, li va prposar al seu amo una idea per a
poder vèncer a l’ogre i d’aquesta manera podria ser el marqués
de Carabàs. Aleshores el gat va anar cap a l’ogre i li digué:
-Com
t’aprofites de la teua grandària per a fer por a la gent que viu
en tot el poble? Si et converteixes en un animal més xicotet, voràs
com no fas tanta por.
L’ogre li
va contestar:
-Com
que no? Ara em convertiré en un ratolí i voràs!!!
El gat molt
de seguida se’l menjà.
Finalment
el xic fa fortuna i es disposa a buscar parella per a ser feliç.
Borja B.C., 1r C
diumenge, 1 d’abril del 2012
El flautista enganyat
D'aquesta manera titula Maria la seua versió del Flautista d'Hamelin. Per a Mario serà El clarinetista de Navarrés. També podràs veure els diferents tipus de plans, els ideogrames i línies cinètiques que utilitzen Reme, Elena, Sofia i Inés.
dimecres, 11 de gener del 2012
Sambori 2012
Ja has participat alguna vegada al Premi Sambori? És un concurs de narrativa en valencià en el qual participen molts col·legis i instituts. Molts alumnes de l'IES La Canal de Navarrés hi han participat i alguns d'ells inclús han guanyat premis.
Atreveix-te a presentar un relat al Premi Sambori. Pots agafar algun dels textos que has escrit durant el curs, repassar-lo i ampliar-lo un poc i ja el tens!
O també pots escriure una narració nova, però ja saps: primer un esborrany, que te'l repassen dos o tres companys, l'escrius en net i l'entregues al professor o professora de valencià.
Ara bé, has de posar-te ja perquè hem de sel·leccionar els treballs i enviar-los abans del 10 de febrer.
Llig les bases, mira fotos i vídeos a http://www.sambori.net/
Atreveix-te a presentar un relat al Premi Sambori. Pots agafar algun dels textos que has escrit durant el curs, repassar-lo i ampliar-lo un poc i ja el tens!
O també pots escriure una narració nova, però ja saps: primer un esborrany, que te'l repassen dos o tres companys, l'escrius en net i l'entregues al professor o professora de valencià.
Ara bé, has de posar-te ja perquè hem de sel·leccionar els treballs i enviar-los abans del 10 de febrer.
Llig les bases, mira fotos i vídeos a http://www.sambori.net/
diumenge, 11 de desembre del 2011
Parlant
 |
Mentre viatjava en l’autobús de
Bolbaite a Navarrés, en els seients del meu costat escoltava una conversa molt
divertida entre dos amics que anaven a jugar un partit de futbol, el qual era
decisiu per a classificar-se en la pròxima eliminatòria.
- No he pogut pegar ull en tota la
nit pensant en el partit de hui ! –va dir Xavi molt nerviós-. Fins que no
arribe l’hora d’eixir al camp, estaré molt nerviós.
-Tranquil, Xavi. Tu ja saps que
nosaltres som millors. Només has de jugar com tu saps i quan tingues alguna
ocasió, em passes el baló, i jo com sempre, marcaré el gol -va dir Messi molt
segur de si mateix-.
-I si no es així ? Mira que l’última
vegada no vas marcar cap gol ! Et tenien molt ben marcat i no vas tocar baló en
tot el partit !!!.
-No
patisques, que aquestos me’ls conec molt bé. Quan vinguen a buscar-me per
l’esquerra, jo me n’aniré cap a la dreta i voràs com marque uns... 3 gols !!!
Borja
Mentre viatjava en l' autobús de línia cap al meu poble, vaig coneixer a dos xics que parlaven molt
animats sobre l'última festa que ells mateixos havien organitzat.
- - Va ser fantàstic! Hem de
fer-la una altra vegada i així coneixerem nous amics.
- - Ets un poquet exagerat,
però la veritat es que ho hem passat molt bé. Ja, ja, ja…
- - No soc exagerat. Tu
creus que ens deixaríen el garatge de la teua cosina una altra vegada?
- - No ho sé… Puguem
intentar-ho, encara que a la meua tia li va molestar un poquet el soroll que
vam fer.
- - Doncs, aquesta vegada no
posarem la música tan alta.
- - Esta bé… Jo parle amb
ella…
- - Però, prompte?
- - Tio, quan puga!
- - D´acord…
- - Au! Jo tinc que baixarme
ja.
- - Fins demà.
- - Fins demà.
Reme
dijous, 3 de novembre del 2011
Relat fantàstic
A continuació pots gaudir d'una altra aventura fantàstica de Cèlia, en aquesta ocasió per cortesia de la seua amiga Paloma:
Quan Cèlia es va despertar un dia, sa mare Teresa li va regalar unes ulleres noves.
Li van fer molta il·lusió. Quan se les va posar es marejava, però les va acceptar, encara que preferia les velles.
Aquella nit el mareig es feia cada vegada més gran... I es va desmaiar...
Quan es va despertar no portava ulleres. Va escoltar un soroll...
-Cèliaaa, Cèliaaa ...
Va girar-se i es va trobar un gat estrany, que parlava:
- Cèlia, no crides vas a despertar ta mare! Les teues ulleres estan defectuoses i les hem de tornar a l'aquari parlant.
-Però jo...
-NI PERÒ NI RES! No tenim temps, falten 2hores per a mitja nit!
-Jo encara no les he escoltat parlar... AAH!
I poc a poc va vore que es feia tot gran i gran.
-Això es del què et parlava, amb aquestes ulleres el que veus es fa realitat. I em dic Gordinflas.
-D'acord, i ara què fem?
-Ara a L'aquari, la fàbrica d'ulleres.
-Però si jo...
-Que no, que ens hem d'anar!
-Jo vull les meues ulleress!!
I es va despertar, i va notar que ja s'havia acostumat a elles.
I va comprendre el significat d'aquell viatge.
Cèlia I LES ULLERES MÀGIQUES
Quan Cèlia es va despertar un dia, sa mare Teresa li va regalar unes ulleres noves.
Li van fer molta il·lusió. Quan se les va posar es marejava, però les va acceptar, encara que preferia les velles.
Aquella nit el mareig es feia cada vegada més gran... I es va desmaiar...
Quan es va despertar no portava ulleres. Va escoltar un soroll...
-Cèliaaa, Cèliaaa ...
Va girar-se i es va trobar un gat estrany, que parlava:
- Cèlia, no crides vas a despertar ta mare! Les teues ulleres estan defectuoses i les hem de tornar a l'aquari parlant.
-Però jo...
-NI PERÒ NI RES! No tenim temps, falten 2hores per a mitja nit!
-Jo encara no les he escoltat parlar... AAH!
I poc a poc va vore que es feia tot gran i gran.
-Això es del què et parlava, amb aquestes ulleres el que veus es fa realitat. I em dic Gordinflas.
-D'acord, i ara què fem?
-Ara a L'aquari, la fàbrica d'ulleres.
-Però si jo...
-Que no, que ens hem d'anar!
-Jo vull les meues ulleress!!
I es va despertar, i va notar que ja s'havia acostumat a elles.
I va comprendre el significat d'aquell viatge.
Paloma, 2n B
diumenge, 30 d’octubre del 2011
Més Auques 2011
Alguns alumnes de 1r m'han suggerit que posara també les seues auques al bloc. Ací les teniu:
dimecres, 26 d’octubre del 2011
Per què és un relat fantàstic?
Llig el següent relat i raona, als comentaris, per què és del subgènere fantàstic.
Era un dia com tots. Cèlia estava en classe de dibuix esperant la seva amiga Paloma, que era d'un altre poble.
-Hola Cèlia –va dir Paloma quan va arribar.
-Hola Paloma –va contestar Cèlia –hem de fer un dibuix lliure, però jo no sé què dibuixar.
-Per què no li ho preguntes a Imma?
-Tens raó. Imma! Què puc dibuixar?
-Jo no ho sé, Cèlia. Com si vols dibuixar un gamusí.
-Un gamu…què?
-Gamusí, un ser mitològic que probablement no existeix.
-I quin aspecte té?
-Ningú ho sap. És diferent per a cada persona.
-Val, gràcies. Puc anar a per la cartulina a la taquilla?
-Clar que sí.
-I jo? –va dir Paloma.
-També, però apresa.
Celia i Paloma caminaven per l´institut.
-Li he preguntat a la mestra què puc dibuixar i m´ha dit que un gamusí.
-Un gamusí? Açò no existeix, veritat?
-Home no crec. Pero m´agradaria saber-ho –va dir Celia mentre obria la taquilla. Un núvol de fum verd que eixia de la taquilla va envoltar-les.
-Què és això? –va dir Paloma. El núvol quasi les asfixiava. Van ofegar un xicotet crit. Però ningú les va escoltar. Van desaparèixer.
Les xiques estaven dins de la taquilla.
-Com podrem cabre les dues ací? –va preguntar Cèlia.
-Com podrem caure les dues ací? Açò es el més important? I el fet de que ens haja absorbit una taquilla?
-Shh –va dir Celia posant-se el dit a la boca –Silenci.
-I una porra que et menges silenci.
Cèlia va eixir de la taquilla. Ara estaven en una muntanya, tota coberta de neu. El paisatge estava compost per moltes muntanyes blanques i un xicotet iglú que es veia a lo lluny.
-Mira Paloma -va dir Cèlia –Paloma? Paloma? –Cèlia es va girar i va vore a Paloma, encara dins de la taquilla.
-AHHH!!! –cridava com una boja –Estem ací! Auxili!
-Paloma…
-Estem atrapades al Polo Sud o Nord o jo que sé on.
-Paloma…
-Tinc les mans morades del fred i…
-Paloma…
-Deixa'm acabar. Tinc que anar al servei, tu ves algú? Jo tampoooc!!
-Paloma!
-Què!
-Els teus crits han produït una allau de neu! Mira! –efectivament, un allau anava a per elles.
-CORRE! –va cridar Paloma.
-Amague'm-nos a l'iglú, ràpid!
Van amagar-se al iglú tan xicotet que hi havia al lluny.
-Eh! Xiquetes! –va dir una veu.
-Qui ha dit això? –van preguntar.
-Estic ací –la veu era d'un homenet pelut, blanc, amb cua de conill, mans de porcoespí i orelles de dragó.
-AHH! –van cridar les dues xiques.
-No us espanteu. Sóc un gamusí de la neu.
-Has dit…un…gamusí? –va preguntar Cèlia.
- Si, açò he dit? Us deia que ací no cabem les tres.
-Tens raó –va contestar Paloma mentre li donava una potada al gamusí que eixia disparat pels aires fins a l´allau.
-Per què has fet açò? –va preguntar Cèlia. Van eixir de l´iglú
-Oh no! –va dir Cèlia
-Què passa? –preguntà Paloma.
-La taquilla per a tornar a casa. Està davall la neu.
-I qué?
-Hi hauran molts metres de neu d'ací a la taquilla!
-Jo us anava a ajudar, però vist com m´heu tractat, crec que no –va dir el Gamusí, que estava al seu costat –quasi m´ofegue amb la neu! Quines xiques! Ja us apanyareu com pugueu! Les xiquetes de hui en dia! No sabeu respectar a ningú!
-Escolta, és la primera vegada que veig un gamu.. –va dir Paloma.
-Gamusí –li va ajudar ell.
-El que siga. Tu no hauries fet el mateix! –el gamusí va posar-se roig. El seu pèl blanc es va tornar roig també.
-Demana-li disculpes –va dir Cèlia en veu baixa. El gamusí començava a donar por.
-Per què? –preguntà Paloma.
-Demana-li disculpes! –aquesta vegada li l´ho va dir cridant.
-Esta bé. Disculpa'm, no thauria d'haver-te donat una potada. Contenta?
-Si, molt.
-Accepte les teues disculpes –va dir el gamusí posant-se blanc una altra vegada.
-Gràcies. Però, ens ajudaràs a eixir.
-Clar. Però espereu. No voleu un xocolate calent abans d'eixir.
-Tenim molta presa.
-Oh, bé.
El gamusí va començar a donar voltes i mes voltes fins fer un forat en terra que anava fins a la taquilla.
-Aneu per ací, i arribareu a casa.
-Gràcies gamusí.
-Adéu xiquetes.
El fum vedr les va envoltar una altra vegada. Fins a portar-les de nou a l´institut.
Van entrar dins de la classe corrent, i van adonar-se de que el temps a l´institut no hi havia passat. Quan van anar-se'n eren les 8:27, i quan van eixir eren les 8:27 també.
-O siga que… -va dir Celia – si el temps no passa, per què no anem a per xocolate calent?
-Si! –van tornar a la taquilla i van dir “m´agradaria ver un gamusí”. El núvol va tornar una altra vegada. El gamusí va posar-se molt content al tornar a vore-les. Van prendre el xocolate i s´ho van passar molt bé jugant a fer ninots de neu. Van anar-se'n de nou a l'institut, no sense abans prometre-li tornar una altra vegada al gamusí.
Van entrar a classe. Cèlia va dibuixar al gamusí, i li'l va donar a Imma.
-Açò què és?
-Un gamusí de la neu.
-Oh que bonic! N'has vist algun? –va preguntar rient-se.
-Si et dic tot el que he vist aquest matí….
El gamusí de Cèlia i Paloma
Era un dia com tots. Cèlia estava en classe de dibuix esperant la seva amiga Paloma, que era d'un altre poble.
-Hola Cèlia –va dir Paloma quan va arribar.
-Hola Paloma –va contestar Cèlia –hem de fer un dibuix lliure, però jo no sé què dibuixar.
-Per què no li ho preguntes a Imma?
-Tens raó. Imma! Què puc dibuixar?
-Jo no ho sé, Cèlia. Com si vols dibuixar un gamusí.
-Un gamu…què?
-Gamusí, un ser mitològic que probablement no existeix.
-I quin aspecte té?
-Ningú ho sap. És diferent per a cada persona.
-Val, gràcies. Puc anar a per la cartulina a la taquilla?
-Clar que sí.
-I jo? –va dir Paloma.
-També, però apresa.
Celia i Paloma caminaven per l´institut.
-Li he preguntat a la mestra què puc dibuixar i m´ha dit que un gamusí.
-Un gamusí? Açò no existeix, veritat?
-Home no crec. Pero m´agradaria saber-ho –va dir Celia mentre obria la taquilla. Un núvol de fum verd que eixia de la taquilla va envoltar-les.
-Què és això? –va dir Paloma. El núvol quasi les asfixiava. Van ofegar un xicotet crit. Però ningú les va escoltar. Van desaparèixer.
Les xiques estaven dins de la taquilla.
-Com podrem cabre les dues ací? –va preguntar Cèlia.
-Com podrem caure les dues ací? Açò es el més important? I el fet de que ens haja absorbit una taquilla?
-Shh –va dir Celia posant-se el dit a la boca –Silenci.
-I una porra que et menges silenci.
Cèlia va eixir de la taquilla. Ara estaven en una muntanya, tota coberta de neu. El paisatge estava compost per moltes muntanyes blanques i un xicotet iglú que es veia a lo lluny.
-Mira Paloma -va dir Cèlia –Paloma? Paloma? –Cèlia es va girar i va vore a Paloma, encara dins de la taquilla.
-AHHH!!! –cridava com una boja –Estem ací! Auxili!
-Paloma…
-Estem atrapades al Polo Sud o Nord o jo que sé on.
-Paloma…
-Tinc les mans morades del fred i…
-Paloma…
-Deixa'm acabar. Tinc que anar al servei, tu ves algú? Jo tampoooc!!
-Paloma!
-Què!
-Els teus crits han produït una allau de neu! Mira! –efectivament, un allau anava a per elles.
-CORRE! –va cridar Paloma.
-Amague'm-nos a l'iglú, ràpid!
Van amagar-se al iglú tan xicotet que hi havia al lluny.
-Eh! Xiquetes! –va dir una veu.
-Qui ha dit això? –van preguntar.
-Estic ací –la veu era d'un homenet pelut, blanc, amb cua de conill, mans de porcoespí i orelles de dragó.
-AHH! –van cridar les dues xiques.
-No us espanteu. Sóc un gamusí de la neu.
-Has dit…un…gamusí? –va preguntar Cèlia.
- Si, açò he dit? Us deia que ací no cabem les tres.
-Tens raó –va contestar Paloma mentre li donava una potada al gamusí que eixia disparat pels aires fins a l´allau.
-Per què has fet açò? –va preguntar Cèlia. Van eixir de l´iglú
-Oh no! –va dir Cèlia
-Què passa? –preguntà Paloma.
-La taquilla per a tornar a casa. Està davall la neu.
-I qué?
-Hi hauran molts metres de neu d'ací a la taquilla!
-Jo us anava a ajudar, però vist com m´heu tractat, crec que no –va dir el Gamusí, que estava al seu costat –quasi m´ofegue amb la neu! Quines xiques! Ja us apanyareu com pugueu! Les xiquetes de hui en dia! No sabeu respectar a ningú!
-Escolta, és la primera vegada que veig un gamu.. –va dir Paloma.
-Gamusí –li va ajudar ell.
-El que siga. Tu no hauries fet el mateix! –el gamusí va posar-se roig. El seu pèl blanc es va tornar roig també.
-Demana-li disculpes –va dir Cèlia en veu baixa. El gamusí començava a donar por.
-Per què? –preguntà Paloma.
-Demana-li disculpes! –aquesta vegada li l´ho va dir cridant.
-Esta bé. Disculpa'm, no thauria d'haver-te donat una potada. Contenta?
-Si, molt.
-Accepte les teues disculpes –va dir el gamusí posant-se blanc una altra vegada.
-Gràcies. Però, ens ajudaràs a eixir.
-Clar. Però espereu. No voleu un xocolate calent abans d'eixir.
-Tenim molta presa.
-Oh, bé.
El gamusí va començar a donar voltes i mes voltes fins fer un forat en terra que anava fins a la taquilla.
-Aneu per ací, i arribareu a casa.
-Gràcies gamusí.
-Adéu xiquetes.
El fum vedr les va envoltar una altra vegada. Fins a portar-les de nou a l´institut.
Van entrar dins de la classe corrent, i van adonar-se de que el temps a l´institut no hi havia passat. Quan van anar-se'n eren les 8:27, i quan van eixir eren les 8:27 també.
-O siga que… -va dir Celia – si el temps no passa, per què no anem a per xocolate calent?
-Si! –van tornar a la taquilla i van dir “m´agradaria ver un gamusí”. El núvol va tornar una altra vegada. El gamusí va posar-se molt content al tornar a vore-les. Van prendre el xocolate i s´ho van passar molt bé jugant a fer ninots de neu. Van anar-se'n de nou a l'institut, no sense abans prometre-li tornar una altra vegada al gamusí.
Van entrar a classe. Cèlia va dibuixar al gamusí, i li'l va donar a Imma.
-Açò què és?
-Un gamusí de la neu.
-Oh que bonic! N'has vist algun? –va preguntar rient-se.
-Si et dic tot el que he vist aquest matí….
Cèlia 2n B
dimarts, 11 d’octubre del 2011
Auca de la coca
Observa alguna de les auques que han presentat els companys i companyes de 1r. Pitja damunt per veure-la més gran.
Quins dibuixos t'agraden més? I quins versos?
Escriu la teua opinió fent clic on diu "Comentaris", davall de l'entrada.
Quins dibuixos t'agraden més? I quins versos?
Escriu la teua opinió fent clic on diu "Comentaris", davall de l'entrada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
