Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris novel·la fantàstica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris novel·la fantàstica. Mostrar tots els missatges

dijous, 3 de novembre del 2011

Relat fantàstic

A continuació pots gaudir d'una altra aventura fantàstica de Cèlia, en aquesta ocasió per cortesia de la seua amiga Paloma:
Cèlia I LES ULLERES MÀGIQUES

Quan Cèlia es va despertar un dia, sa mare Teresa li va regalar unes ulleres noves.
Li van fer molta il·lusió. Quan se les va posar es marejava, però les va acceptar, encara que preferia les velles.
Aquella nit el mareig es feia cada vegada més gran... I es va desmaiar...

Quan es va despertar no portava ulleres. Va escoltar un soroll...
-Cèliaaa, Cèliaaa ...
Va girar-se i es va trobar un gat estrany, que parlava:
- Cèlia, no crides vas a despertar ta mare! Les teues ulleres estan defectuoses i les hem de tornar a l'aquari parlant.
-Però jo...
-NI PERÒ NI RES! No tenim temps, falten 2hores per a mitja nit!
-Jo encara no les he escoltat parlar... AAH!
I poc a poc va vore que es feia tot gran i gran.
-Això es del què et parlava, amb aquestes ulleres el que veus es fa realitat. I em dic Gordinflas.
-D'acord, i ara què fem?
-Ara a L'aquari, la fàbrica d'ulleres.
-Però si jo...
-Que no, que ens hem d'anar!
-Jo vull les meues ulleress!!

I es va despertar, i va notar que ja s'havia acostumat a elles.
I va comprendre el significat d'aquell viatge.

Paloma, 2n B

dimecres, 26 d’octubre del 2011

Per què és un relat fantàstic?

Llig el següent relat i raona, als comentaris, per què és del subgènere fantàstic.
El gamusí de Cèlia i Paloma

 Era un dia com tots. Cèlia estava en classe de dibuix esperant la seva amiga Paloma, que era d'un altre poble.
-Hola Cèlia –va dir Paloma quan va arribar.
-Hola Paloma –va contestar Cèlia –hem de fer un dibuix lliure, però jo no sé què dibuixar.
-Per què no li ho preguntes a Imma?
-Tens raó. Imma! Què puc dibuixar?
-Jo no ho sé, Cèlia. Com si vols dibuixar un gamusí.
-Un gamu…què?
-Gamusí, un ser mitològic que probablement no existeix.
-I quin aspecte té?
-Ningú ho sap. És diferent per a cada persona.
-Val, gràcies. Puc anar a per la cartulina a la taquilla?
-Clar que sí.
-I jo? –va dir Paloma.
-També, però apresa.
Celia i Paloma caminaven per l´institut.
-Li he preguntat a la mestra què puc dibuixar i m´ha dit que un gamusí.
-Un gamusí? Açò no existeix, veritat?
-Home no crec. Pero m´agradaria saber-ho –va dir Celia mentre obria la taquilla. Un núvol de fum verd que eixia de la taquilla va envoltar-les.
-Què és això? –va dir Paloma. El núvol quasi les asfixiava. Van ofegar un xicotet crit. Però ningú les va escoltar. Van desaparèixer.
Les xiques estaven dins de la taquilla.
-Com podrem cabre les dues ací? –va preguntar Cèlia.
-Com podrem caure les dues ací? Açò es el més important? I el fet de que ens haja absorbit una taquilla?
-Shh –va dir Celia posant-se el dit a la boca –Silenci.
-I una porra que et menges silenci.
Cèlia va eixir de la taquilla. Ara estaven en una muntanya, tota coberta de neu. El paisatge estava compost per moltes muntanyes blanques i un xicotet iglú que es veia a lo lluny.
-Mira Paloma -va dir Cèlia –Paloma? Paloma? –Cèlia es va girar i va vore a Paloma, encara dins de la taquilla.
-AHHH!!! –cridava com una boja –Estem ací! Auxili!
-Paloma…
-Estem atrapades al Polo Sud o Nord o jo que sé on.
-Paloma…
-Tinc les mans morades del fred i…
-Paloma…
-Deixa'm acabar. Tinc que anar al servei, tu ves algú? Jo tampoooc!!
-Paloma!
-Què!
-Els teus  crits han produït una allau de neu! Mira! –efectivament, un allau anava a per elles.
-CORRE! –va cridar Paloma.
-Amague'm-nos a l'iglú, ràpid!
Van amagar-se al iglú tan xicotet que hi havia al lluny.
-Eh! Xiquetes! –va dir una veu.
-Qui ha dit això? –van preguntar.
-Estic ací –la veu era d'un homenet pelut, blanc, amb cua de conill, mans de porcoespí i orelles de dragó.
-AHH! –van cridar les dues xiques.
-No us espanteu. Sóc un gamusí de la neu.
-Has dit…un…gamusí? –va preguntar Cèlia.
- Si, açò he dit? Us deia que ací no cabem les tres.
-Tens raó –va contestar Paloma mentre li donava una potada al gamusí que eixia disparat pels aires fins a l´allau.
-Per què has fet açò? –va preguntar Cèlia. Van eixir de l´iglú
-Oh no! –va dir Cèlia
-Què passa? –preguntà Paloma.
-La taquilla per a tornar a casa. Està davall la neu.
-I qué?
-Hi hauran molts metres de neu d'ací a la taquilla!
-Jo us anava a ajudar, però vist com m´heu tractat, crec que no –va dir el Gamusí, que estava al seu costat –quasi m´ofegue amb la neu! Quines xiques! Ja us apanyareu com pugueu! Les xiquetes de hui en dia! No sabeu respectar a ningú!
-Escolta, és la primera vegada que veig un gamu.. –va dir Paloma.
-Gamusí –li va ajudar ell.
-El que siga. Tu no hauries fet el mateix! –el gamusí va posar-se roig. El seu pèl blanc es va tornar roig també.
-Demana-li disculpes –va dir Cèlia en veu baixa. El gamusí començava a donar por.
-Per què? –preguntà Paloma.
-Demana-li disculpes! –aquesta vegada li l´ho va dir cridant.
-Esta bé. Disculpa'm, no thauria d'haver-te donat una potada. Contenta?
-Si, molt.
-Accepte les teues disculpes –va dir el gamusí posant-se blanc una altra vegada.
-Gràcies. Però, ens ajudaràs a eixir.
-Clar. Però espereu. No voleu un xocolate calent abans d'eixir.
-Tenim molta presa.
-Oh, bé.
El gamusí va començar a donar voltes i mes voltes fins fer un forat en terra que anava fins a la taquilla.
-Aneu per ací, i arribareu a casa.
-Gràcies gamusí.
-Adéu xiquetes.
El fum vedr les va envoltar una altra vegada. Fins a  portar-les de nou a l´institut.
Van entrar dins de la classe corrent, i van adonar-se de que el temps a l´institut no hi havia passat. Quan van anar-se'n eren les 8:27, i quan van eixir eren les 8:27 també.
-O  siga que… -va dir Celia – si el temps no passa, per què no anem a per xocolate calent?
-Si! –van tornar a la taquilla i van dir “m´agradaria ver un gamusí”. El núvol  va tornar una altra vegada. El gamusí va posar-se molt content al tornar a vore-les. Van prendre el xocolate i s´ho van passar molt bé jugant a fer ninots de neu. Van anar-se'n de nou a l'institut, no sense abans prometre-li tornar una altra vegada al gamusí.
Van entrar a classe. Cèlia va dibuixar al gamusí, i li'l va donar a Imma.
-Açò què és?
-Un gamusí de la neu.
-Oh que bonic! N'has vist algun? –va preguntar rient-se.
-Si et dic tot el que he vist aquest matí….
                                       Cèlia  2n B

dimarts, 9 de novembre del 2010

Divendres 13

(EPÍLEG)


Aviat serà divendres 13 i la Lluna farà ple. El pare ja ho té tot preparat: la llet de cabra. els ous de guatla, la mandràgora, el fetge de muriac, el greix de serp, etc. No ha pogut oblidar na Cloti, i fer-se invisible és l'única manera que té d'estar al seu costat. No pensa acomiadar-se d'en Xavi, no el vol fer patir.

A partir de la lectura de l'epíleg, els xics i xiques de 2n redacten diverses narracions:


dissabte, 23 d’octubre del 2010

Relats fantàstics

Hem estudiat les característiques de la novel·la fantàstica. Per a demostrar que les han entés, els alumnes de 2n d'ESO han escrit relats fantàstics. Què et pareixen?


diumenge, 17 d’octubre del 2010

Els ermitans de Sant Roc

A l’església de Sant Roc, a la vora del camí que va de Carcaixent a Albaida, existia no fa molts anys la vivenda dels ermitans adossada al temple.



dimarts, 21 d’octubre del 2008

T'agrada Harry Potter?

Si has vist les pel·lícules de Harry Potter o has llegit els seus llibres, segur que t'agradaran també les dues narracions que han inventat alumnes de 2n. Són narracions en que predomina la imaginació, les aventures estan situades en mons imaginaris, n'intervenen personatges extraordinaris, hi ha una lluita entre el bé i el mal...