dimarts, 13 de novembre del 2012

Via Làctia

A veure quantes paraules  amb diftong o hiat trobes en aquest text que ha escrit Moisés, de 1r C!


dilluns, 12 de novembre del 2012

Uns papers en una capsa

Aquest és el llibre per a 2n d'ESO.


 Entra a la página de l'autora, http://carmemiquel.com/videos/uns-papers-en-una-capsa-i-lamenaca-de-les-grues/ , i després contesta:
On passen els fets narrats?
Quis són els personatges principals?.
Què és "L'amenaça de les grues"?

diumenge, 11 de novembre del 2012

Mals temps per a fantasmes

 L'alumnat de 1r d'ESO està llegint

Vols saber més de l'autor d'aquesta obra? Pitja l'enllaç http://agustinfernandezpaz.eu/es/

Per què escriu del llibre "Carta a una mestra" en el seu blog?

Esta imatge l'he baixada del blog de Mai Egurza , autora dels dibuixos.
Què representa?

dimecres, 24 d’octubre del 2012

L'ermità i l'ermitana

Heu anat alguna vegada a Carcaixent?
Bona terra
i millor gent!
Enguany Jesús treballa al seu institut i segur que ja ho sap.

D'uns ermitans que vivien en aquest poble tracten els següents textos d'alumnes de segon. Espere que us agraden.

dimarts, 23 d’octubre del 2012

Auca de la coca 2012

Tens clar com es fa una auca? A continuació pots veure alguna de les que ha fet l'alumnat de 1r d'ESO C de l'IES La Canal de Navarrés.
Pots fer un comentari escrivint el que t'ha agradat: alguna de les rimes, algun dibuix...

diumenge, 17 de juny del 2012

Narració d'un viatge

Ja estem acabant el curs i molts, durant aquestes vacances, fareu algun viatge. Vols saber a quins llocs han anat els companys i companyes de 1r? El primer text no és anònim, és de Mario.





diumenge, 10 de juny del 2012

Pardalets

Un pardal molt curiós estava sobre la branca d'un arbre en la ciutat on s'havia traslladat feia poc, Gandia (Platja) . De sobte, va veure vindre una mare amb dos bessons totalment idèntics. Es van assentar. Els pardals tenen una oïda molt fina i el pardalet va poder escoltar tota la conversa. La mare deia: 

-¿Què voleu prendre? 

-¡Jo gelat! - va dir un bessó

 -¡Jo també! - va dir l'altre

- Doncs vaig a demanar-ho tot, No vos mogueu d'ací que de seguida torne! - els va advertir la mare.

 La mare va anar fins a la barra del baret i va demanar les coses. Però, desgraciadament, el cambrer no tènia gelats fins a finals de Juny. La mare es va imaginar que si no tornava amb els gelats, els seus fills li muntarien la de Déu. 

'Aniré al bar d'enfront i compraré els dos gelats' va pensar.

Quan va tornar, els seus fills li van dir que no volien eixos gelats perquè no eren dels sabors que ells volien. Damunt, el cambrer li va dir que durant la seua absència, els bessons, van trencar dos copes mentres corrien pel bar. La mare estava avergonyida.I més quan va sentir pel fons del bar: 

-Quina classe de mare, que deixa els seus fills sols 

-Que maleducats, per favor. 

 La mare va haver de pagar les copes i demanar perdó públicament al bar, per a no quedar com una grossera. Els fills reien. La mare, ja farta, els va dir:

-¡Esteu castigats un mes sense platja! 

Però ells li van dir que els donava igual i li van traure la llengua en pla de burla. Ella ja no es va poder contindre i els va donar una galtada a cada u, els va agafar de la mà i se'ls va portar de volta a casa. El pardal, corrent, va anar a contar la història. I la primera persona a saber-ho va ser el seu veí. A poc a poc la notícia se va anar estenent entre tots els pardals de la ciutat. Però com la gent no els enté, ho van deixar estar. 
                                                                              Mario C.R., 1r A



Hi havien moltes persones a la platja de Gandia, un pardalet estava dalt d´un xiringuito observant una mare amb els seus fills.
Quan estaven una estona a la platja els xiquets li van dir:
  • Volem dos gelats;
La mare se'n va anar a comprar-los al xiringuito, per estabva ple de clients i a més no hi havien gelats. La mare se'n va anar a un altre lloc per a comprar-los i els va dir:
  • ¡Porteu-vos bé!
Quan tornà amb els gelats, els xiquets no els volien perquè no eren dels sabors que havien demanat. La mare els va dir:
  • Ja no puc més, estic farta de que sigueu tan egoistes. Al poc es va sentir.
  • PLUFF!
Un got havia caigut a terra perquè els xiquets l'havien tirat. La mare els va renegar i els va preguntar si s´havien fet alguna cosa.
  • No, mare- van respondre.
El cambrer li va dir a la mare que havia de pagar el got, i la mare va respondre:
  • No es preocupe, jo s´ho pague.
La mare se'n va anar avergonyida, perquè la gent la mirava molt, dient-li que havia d´haver estat amb els seus fills.
  • Estic farta de tots , va dir la mare.

Reme S. B. 1R C